La pell de brau

Salvador Espriu. La pell de brau. XXIV

Si et criden a guiar un breu moment del millenari pas de les generacions, aparta l’or,
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre i els honors.
Imposaràs
la veritat
fins a la mort, sense l’ajut de cap consol.
No esperis mai deixar record, car ets tan sols el més humil dels servidors.
El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.
Excepte Déu, que t’ha posat dessota els peus de tots.