Buscar en este blog

16 ene 2014

la vida humana: Un òvul acabat de fecundar

PUNT DE MIRA

El País, 16-01-14

La vida humana

Un òvul acabat de fecundar, un grumollet de poques cèl·lules, és “vida humana” només en el sentit que també ho és qualsevol mínim fragment d’un cos humà

La campanya de les primeres eleccions democràtiques, a les quals (de manera imprudent) vaig concórrer amb el nom i la cara, va ser una campanya molt educativa, almenys per una candidatura de resultats tan incerts com la d’aquell PSPV-no PSOE. Fins i tot em convocà una associació de dames catòliques, interessades a escoltar un candidat perillosament d’esquerra, i a més a més “nacionalista”. La sala era plena, vaig parlar amb discreció, i en el col·loqui la primera pregunta, potser la que més els importava, va ser si jo estava a favor de l’avortament o en contra. Miren senyores, que els vaig dir, avortar, per a una dona, és sense dubte una experiència molt dura, traumàtica, sovint perillosa, i per tant ningú pot dir que està “a favor de l’avortament”. Les senyores catòliques van somriure, alleujades. Ara bé, vaig continuar, si per una raó o una altra una dona ha de passar per aquest tràngol, només falta que això es considere un delicte i que la dona puga acabar a la presó, no creuen vostés? Aquesta era llavors la situació legal, tan pròxima a la que ara el PP vol recuperar. Les senyores es van quedar sense saber què dir davant d’aquella resposta meua, tàctica i una mica arriscada. Després, una altra em preguntà sobre el “dret a la vida” i els llocs comuns habituals, que si avortar és assassinar una criatura, i tot això que fa tants anys que es predica en sermons, cartells, proclames i manifestacions. Això que vosté diu amb aparença de raó, li vaig respondre, parteix d’una insostenible confusió de conceptes, segons la qual vida humana i persona humana serien termes rigorosament sinònims. Però mire, senyora, un òvul acabat de fecundar, un grumollet de poques cèl·lules, és “vida humana” només en el sentit que també ho és qualsevol mínim fragment d’un cos humà, unes gotes de sang, que són matèria humana i viva. Ajuntar l’adjectiu “humana” al substantiu “vida”, i a continuació redactar pamflets, convocar manifestacions, escampar imatges repulsives, i dir-ne, de tot això, “defensa de la vida” és un sofisma indigne i profundament immoral. Com si els qui no pensen com ells foren defensors de la mort. Ara mateix no recorde si la senyora pogué respondre o no. Això va ser el 1977, i calculen vostés quants anys han passat, i com és de llarga la vida dels sofismes indignes.


Sería reconfortable para mi el que leyésemos y hablásemos en catalán.

El País, 16-01-14
PUNTO DE MIRA

La vida humana

Un óvulo recién fecundar, un grumollet de pocas células, es "vida humana" sólo en el sentido de que también lo es cualquier mínimo fragmento de un cuerpo humano

La campaña de las primeras elecciones democráticas, en las que (de manera imprudente) concurrí con el nombre y la cara, fue una campaña muy educativa, al menos por una candidatura de resultados tan inciertos como la de aquel PSPV-no PSOE. Incluso me convocó una asociación de damas católicas, interesadas en escuchar un candidato peligrosamente de izquierda, y además "nacionalista". La sala estaba llena, hablé con discreción, y en el coloquio la primera pregunta, quizás la que más les importaba, fue si yo estaba a favor del aborto o en contra. Miren señoras, que les dije, abortar, para una mujer, es sin duda una experiencia muy dura, traumática, a menudo peligrosa, y por lo tanto nadie puede decir que está "a favor del aborto". Las señoras católicas sonrisa, aliviadas. Ahora bien, continué, si por una razón u otra una mujer tiene que pasar por este trance, sólo falta que esto se considere un delito y que la mujer pueda acabar en la cárcel, no creen ustedes? Esta era entonces la situación legal, tan próxima a la que ahora el PP quiere recuperar. Las señoras se quedaron sin saber qué decir ante aquella respuesta mía, táctica y algo arriesgada. Después, otra me preguntó sobre el "derecho a la vida" y los lugares comunes habituales, que si abortar es asesinar a una criatura, y todo eso que hace tantos años que se predica en sermones, carteles, proclamas y manifestaciones. Esto que usted dice con apariencia de razón, le respondí, parte de una insostenible confusión de conceptos, según la cual vida humana y persona humana serían términos rigurosamente sinónimos. Pero mire, señora, un óvulo recién fecundar, un grumollet de pocas células, es "vida humana" sólo en el sentido de que también lo es cualquier mínimo fragmento de un cuerpo humano, unas gotas de sangre, que son materia humana y viva. Juntar el adjetivo "humana" al sustantivo "vida", ya continuación redactar panfletos, convocar manifestaciones, esparcir imágenes repulsivas, y decir, de todo ello, "defensa de la vida" es un sofisma indigno y profundamente inmoral.Como si los que no piensan como ellos fueron defensores de la muerte.Ahora mismo no recuerdo si la señora pudo responder o no. Esto fue en 1977, y calculan ustedes cuántos años han pasado, y como es de larga la vida de los sofismas indignos

No hay comentarios:

Publicar un comentario