Lughia, besar-te els ulls és fer volar un estelen

 Aquest poema pertany a l’obra Bruixa de dol escrita per Maria Mercè Marçal (1979)

Tríptic per a una quimera

 Ralet, ralet…Paraules petitones.Zapz?

La Maiameixé t’eztima finz al cel!

Besar-te els ulls és fer volar un estelen

un bosc sense llops ni destrals. Te n’adones? 

Cuca de fanalet, al ràfec de l’orella

hi he arribat amb l’amor humit de serení.

Penyora d’aquest joc, duré, demà al matí,

braçalets de petons a cada manuquella. 

Cerquem tresors menuts, amagats endebades.

I què, si ens hi perdíem per set anys teraranys!

Per obrir la magrana tancada sense panys

ens hem calçat als dits els peücs de les fades. 

I hem alcat, a l’esqueix de l’hora violeta,

una festa d’olors amb la trena desfeta.