i no li tocava ni un pèl. ja sabeu! l’amor per la bellesa

“Oh foll Amor! Sols vostre nom m’espanta...” -Ausias March -

Ara a la tardor he trobat de nou la il•lusió per l’amor, com quan era un adolescent i m’enamorava de totes les xicones que em miraven. Fa algun temps em va clucar l’ull, jo tenia més de quaranta anys, i ella era una joveneta que acabava de complir-ne disset. Va ser tota una aventura, i a tothora escoltava el murmuri dels veïns: “Si pot ser la teua filla! On vas, verderol?” Jo feia veure, doncs així ho sentia, que el meu amor era un amor platònic, , i no li tocava ni un pèl. Aleshores, van passar els anys i, a poc a poc, sense que me n’adonés, ella va anar creixent, i a cada vegada feia més goig veure-la. Ja no me la mirava com abans, i vaig tornar a sentir punxes al cor i bategades al cap; la sang em bullia dins de les venes, i ara comprenc que la meua